dilluns, 16 de novembre de 2015

La Pedrera i els seus secrets



La Pedrera és un edifici molt bonic, que està en un passeig molt ample de Barcelona.
Abans d'arribar al terrat hi ha unes golfes molt grans.
Al terrat hi ha unes figures molt curioses.
Hi ha dos patis, un al terrat i un altre a la zona de l'entrada principal.

És una casa amb diferents pisos, principal, primer, segon, tercer, ..., les golfes i el terrat. Vam haver de pujar més de 190 escales, quan vam arribar a dalt del terrat estàvem esgotats.
Des del terrat es veu també la Sagrada Família.

Maqueta de la façana de la Pedrera

Amb ulls de nens, a les golfes



Quan retornes al pati de l'entrada principal, si segueixes recte i després gires cap a l'esquerra baixes per una rampa i arribes al soterrani, que abans era un garatge. Allà ara hi ha un petit teatre i allà és on vam veure i escoltar el musical "Un Cau de Mil Secrets"

Tota la Pedrera té formes ondulades, la va construir el senyor Antoni Gaudí, ho va fer per encàrrec dels senyors Milà; per això també li diuen la Casa Milà.
Els pisos que hi ha a les diferents plantes estan llogats i ara encara hi viuen.
La Pedrera és d'estil modernista.
Pau O'Callaghan, 4tB

Els soldats de la Pedrera ens vigilaven

A la Pedrera hi vaig veure moltes coses que em van cridar l'atenció.
Al terrat hi havia unes xemeneies que semblaven soldats.
Ens van explicar que a la pel·lícula de "la Guerra de les Galàxies" s'hi van inspirar en aquests soldats per caracteritzar alguns dels personatges.
Els guerrers
Martina Benito, 4tB


Resultat d'imatges de des del terrat de la pedrera
El terrat





Descansant dalt del terrat, esgotats de pujar escales!
Deixa't anar!! 
El senyor Gaudí, arquitecte de la Pedrera, "es va deixar anar" en construir-la. Per a la gent de l'època la Pedrera era "rara", fins i tot lletja. 
Ara la Pedrera és impressionant, no està malament per ser de finals del segle XIX i de principis del segle XX. La Pedrera ja té 100 anys, un segle.

Durant el musical cantaven i ballaven i una de les cançons deia així : - "Deixa't anar no tinguis por del que diran...", aquesta part es repetia vàries vegades.
Va ser molt divertit i emocionant el musical, cal anar a veure'l, el recomano.
Irina Margalef, 4tB