
Una de les accions que van fer va ser la “construcció” de la paraula POESIA d’una mida prou important perquè al vestíbul de l’escola tothom hi parés atenció.
Es van inspirar amb
artistes que han treballat amb les lletres com a material expressiu.
Al nostre país en tenim de molt importants: Joan Brossa, Jaume Plensa...
Al nostre país en tenim de molt importants: Joan Brossa, Jaume Plensa...

L’altra acció va ser apropar-se a l’obra del poeta convidat, Joan Margarit. El van conèixer i van memoritzar alguns versos escollits dels seus poemes. Ell diu que la poesia consola quan a la vida ens sentim “a la intempèrie”, així que vam pensar de regalar-ne uns quants.

A la sortida de l’escola d’un divendres, vestits de vermell perquè se’ls veiés força, de vegades amb una mica o un molt de vergonya i armats amb purpurina per empolsinar i fer visible la llum màgica dels versos, els van dir a cau d’orella a qui els volia escoltar.
Aquí teniu el que amb les aportacions de tots van ser capaços de fer.
- A poc a poc, darrere de la casa, /s’aixeca l’ocellot morat de l’alba
- El món és ple de portes
- En la fosca batega un cor d’onades
- La dura pedra / té un petit clot amb aigua de la pluja / on beuran els ocells
- He seguit els camins de tots els vents
- I venen, travessant aquest mar gris, / els meus records, bucs negres de vaixells
- Les delicades reixes de la pluja
- Dessota els plàtans grisos, / les fulles seques, en fregar l’andana, / fan una lleu remor de bateria
- En la distància els fanals /semblen els vidriosos ulls d’un gos / abatut per l’absència
- Sota el levíssim pes de les estrelles, / la nit és com si fos d’una pel·lícula...
- El demà roman mut com una aixeta / quan s’han gelat les canonades,...
- El roser puja per la pedra grisa / i l’herba és una vànova
- La poesia és com la pell de l’aigua / d’una piscina en una nit de lluna
- La llibertat és una llibreria
- Els fulls semblaven papallones rares
- Un tren nocturn envernissat de rosa / creua els camps d’oliveres a l’albada
- He arribat a l’alba per no trobar ningú
- Hi ha un castanyer ocupant el finestral / Acaricia els vidres amb les fulles
- L’olor del mar era la de la nit / i en les estrelles vèiem un refugi
- Quina dura alegria la dels fars
- La claror rovellada d’unes tardes s’apaga
- El mar és una peça de seda desplegant-se
- El iot, suaument, es balanceja / en el vellut negre de l’aigua
- Les vinyes de raïm morat i ters / com la pell del crepuscle
- La nit era un carbó a punt d’encendre’s