Els alumnes de 5è de primària han finalitzat el projecte d'aquest trimestre, el qual ha tractat la figura de George Méliès. Tot va començar amb la visita a l'exposició de Caixa Forum "La màgia d'en George Méliès" i ha acabat amb la participació en un concurs.
Aquí teniu el resultat. Esperem que passeu una bona estona tot mirant els curts que amb tantes ganes i il·lusió han treballat tots els alumnes de 5è.
Caos a la biblioteca
Un esport invisible
Playmobil
La tarda del "pilla-pilla"
El sopar
Canvi de look
SOS! Atrapats en el temps!
Què li passa al mòbil?
L'ampolla mentidera
Ai! Quin embòlic!
La pilota mentidera
Desaparició
dijous, 23 de maig del 2013
dimarts, 21 de maig del 2013
LLIBRES DE SANT JORDI
Per Sant Jordi els nens i les nenes d'alguns nivells van crear llibres a partir de propostes molt variades (els altres van preparar representacions de contes per oferir als seus companys i companyes més petits).
 |
| Alumnes de P5 creant "El Pirata Rata Rata" |
Tots aquests treballs s'han convertit en fantàstics llibres-objecte que podeu consultar a la biblioteca de l'escola.
Des d'aquest bloc també els podeu gaudir si cliqueu a cadascun els enllaços.
- L'excursió d'en Rex (P3)
- Les llunes poetes (P4)
- Racó de contes (P5)
- Animalari (2n)
- Cubs màgics (3r)
- Jo llegeixo (6è)
També podeu llegir els textos presentats al concurs literari (de 4t a 6è)
dijous, 16 de maig del 2013
RECITEM ESPRIU
Aquest any celebrem el centenari del naixement de Salvador Espriu.
Els nenes i nenes de 6è hem treballat el poema Assaig de càntic en el temple i l'hem recitat durant la festa de Sant Jordi.
Us n'oferim la versió que hem gravat a classe.
Els nenes i nenes de 6è hem treballat el poema Assaig de càntic en el temple i l'hem recitat durant la festa de Sant Jordi.
Us n'oferim la versió que hem gravat a classe.
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)